Una nova cruïlla en el camí. Digues la teva

Benvolguts,

Tots sabem que el camí cap a la independència és costerut i difícil. Tots sabem que al llarg del recorregut calia i caldrà prendre decisions cap al camí correcte que ens durà a la victòria. En aquest context em dirigeixo a vosaltres per obrir un debat entre tots els que formem l'AT Sant Martí.

Arran del canvi de guió que es va plantejar ahir, ens trobem en la disjuntiva de prendre una decisió sobre el paper que ha de tenir l'ANC.

El nostre full de ruta planteja:

Escenari 1: Consulta 9N.
Escenari 2: En el cas que no es pugui celebrar, Declaració d'independència, ja sigui amb eleccions o no. I en cas d'eleccions, promoció d'una llista unitària independentista.

L'escenari presentat pel President Mas segueix apostant per una consulta el 9N, si bé amb un perfil més baix al plantejat inicialment (i amb la col·laboració de voluntaris), i celebració d'unes eleccions plebiscitaries en una segona fase.

El Secretariat Nacional es reunirà aquest dissabte i ens demana el parer de les AT sobre el posicionament que ha de prendre l'ANC. Amb les opinions recollides prendrà una decisió que es formularà en públic en l'Acte de diumenge 19 a la Plaça de Catalunya.

Haguéssim volgut reunir-nos en assemblea per debatre-ho però materialment ho hem vist complicat.  És per això que obrim aquest article del blog perquè tots us pugueu expressar i hi deixeu els vostres comentaris. Amb tot el que es reculli en farem un extracte que farem arribar al Secretariat Nacional.

Des del Secretariat Territorial us transmetem la necessitat d'estar mobitlizats, actius i amatents. La propera mostra d'això serà manifestar la nostra ferma decisió de no cedir davant de ningú a l'Acte d'aquest diumenge a la Plaça de Catalunya. L'hem d'omplir a vessar.

Moltes gràcies per la vostra empenta.

Ara és l'hora

Sant Martí per la Independència. 

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo crec que el 9N com està plantejat ara no es un drama.

Tenim clar que volem votar, tenim clar que es el que volem votar i tindrem unes urnes on dipositar el vot. Per mi es més que suficient. La validació dels resultats ens la donarà la participació massiva. Som capaços d'aconseguir-ho i ho farem, tots junts.

Jo dic SI a la consulta, de manera rotunda. Ens hauran d'escoltar.

També dic SI a les plebiscitàries posteriors, en un breu termini de temps, just el suficient per tenir tancat el famós credit-pont pels sis mesos de transició i un esquelet d'estat que ens pugui posar en marxa.

Salut i independència.

... ha dit...

(Extret d'un encertat misatge rebut)
A tots els polítics catalans que sembla que obliden qui som els que estem aquí i amb quin objectiu hi som, que remirin les imatges dels darrers 11s de setembre.

Als que diuen que el president de Catalunya ens ha enganyat els díem que ell va dir que votaríem i votarem, farem sentir la nostra veu i de quina manera la fem sentir, en aquest moment del procés, és secundari.

Als que diuen que no es pot seguir demanant a la població de Catalunya que es torni a movilitzar el 9N si no es una consulta real els díem que ens movilitzarem tantes vegades com calgui perquè si fa 300 anys els nostres avantpassats van passar fam, penes i van morir per Catalunya nosaltres bé podem tornar a concentrar-nos i movilitzar-nos, i els ho devem.

I als partits catalans que fins fa poc recolçaven la consulta que no oblidin avui, que els consultats, seguim sent els mateixos i que JA FA TEMPS QUE NOSALTRES HEM APARCAT ELS COLORS POLÍTICS per vestir-nos amb els colors de l'estelada.

SI HEM ARRIBAT FINS AQUÍ ÉS PER SEGUIR ENDAVANT. CAP PAS ENRERE.
ANEM A PL. CATALUNYA, ANEM A VOTAR 9N (sigui quin sigui), i sobretot ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

En Mas m'ha defraudat molt. No calia fer tot el que s'ha fet fins ara, amb la parafernàlia que s'ha fet, per arribar on som, tant poc després. Si aquest era el pla, s'havia d'haver plantejat diferent, almenys en les formes.

Ara bé, tot i que encara no m'ha passat l'emprenyada, està clar que hem de continuar empenyent aquests "pobres" polítics que ens han tocat, per aconseguir la independència del nostre país. És l'únic camí que tenim per sobreviure, com a poble, com a societat i, fins i tot, com a persones.

No es pot viure en un estat que et va a la contra. I hem de fer tot el possible per tenir-ne un, de nostre, que ens vagi a favor; encara que sigui fent el paperina a consultes de fireta que s'han inventat aquells que han estat incapaços de complir la paraula donada.

La unitat d'esforços i la unitat com a imatge és molt important. I, un cop més, al poble és qui li tocarà tirar endavant, liderant aquesta unitat.

Visca Catalunya Lliure !

Jose Polo ha dit...

Elecions plebiscitàries (Gener-Febrer 2015) Candidatura unitària de país per a DI, (amb o sense partits polítics) DUI màxim 23 abril 2015, procés costituen.
Finalitzat el procés, noves eleccions amb els partits polítics.

Anònim ha dit...

Primer votar el 9-N i després una candidatura única de tots els partits a favor de la independència que faci una DUI en cas de guanyar amb claredat. Amb la societat civil fent de pal de paller, com desde fa cuatre anys. Si no ens rendim, no podran amb nosaltres. Donec perficiam.

Anònim ha dit...

Estic d'acord que ens cal anar a votar encara que sigui d'una forma més descafeïnada per tal d'anar cremant totes les etapes. Si nosaltres, el poble ho fem com cal i na vegada més mostrem la nostra força i convicció com hem fet fins l'actualitat podrem:
1- Tirar endavant i anar a unes plebiscitàries.
2- Mostrar al món quin tipus de poble som.
3- Exigir als nostres polítics que deixin de pensar que els convé als seus partits i es dediquin al que de debò han de fer, pensar en la gent

merce ha dit...

¿Quien dijo que la independencia es fácil?.Ahora es cuando entramos en la segunda fase, la más complicada. No puedo ponerme en la piel del Sr. Mas, pero es lo que considero un animal político, capaz de maniobrar aparentemente con frialdad y astucia. Debería haber una candidatura unitaria, aparcando las diferencias porque los próximos tiempos serán brutales. La parte festiva de la independencia se ha acabado, llega la hora de la confrontación política y de poner en jaque la economía española, y sobre todo a nuestros acreedores europeos. Que seran en definitiva los que obligarán a Estado Español o bien a negociar un nuevo statu-quo para Catalunya, o bien una secesión pactada.

Template by Clairvo Yance
Copyright © 2012 Sant Martí per la Independència and Blogger Themes.