CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ, LA NOSTRA LLENGUA ÉS EL CATALÀ El TSJC NO ÉS NI EL NOSTRE PARLAMENT NI EL NOSTRE GOVERN

El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys, consensuat i defensat per una majoria de la societat catalana, ha demostrat a bastament la seva eficàcia, ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. La immersió lingüística ha estat i és una eina molt útil per a facilitar la integració dels nouvinguts, garantint la pervivència de la nostra llengua i respectant sempre la diversitat de cultures i d’orígens dels infants i joves que, procedents de diferents parts d’Espanya, primer, i d’altres parts del món, després, han anat arribant i arrelant a Catalunya.

La separació de poders és un dels pilars de la democràcia. Quan aquesta separació es difumina, la democràcia corre perill. Actualment, com ens demostren les cinc interlocutòries del TSJC, a l’Estat espanyol el poder judicial està usurpant les funcions del legislatiu i de l’executiu. I, per acabar-ho d’adobar, pretén imposar a la majoria la voluntat d’una minoria.

Imposa la voluntat de cinc famílies sobre la voluntat de centenars de milers, i per damunt de les decisions de la Conselleria d’Educació, del Govern i del Parlament de Catalunya. Quina mena de democràcia és aquesta? El TSJC ha de resoldre els casos concrets, particulars, que li arriben, però no té competències per dir-nos com hem d’organitzar el currículum, ni quantes hores hem de dedicar a una matèria, ni quantes hores de classe hem d’impartir en una llengua o en una altra.

El català ha de seguir i seguirà sent la llengua vehicular de l’escola. Els nouvinguts han de poder continuar tenint el dret d’entendre-la i de parlar-la perquè pugui ser també la seva. Docents per la Independència, en tant que assemblea sectorial de l’ANC, demanem al govern de la Generalitat que es mantingui ferm i faci tot allò que jurídicament estigui al seu abast.

Demanem també als diputats catalans que defensin i emparin les lleis que ells mateixos van aprovar. Així mateix, cridem al poble català a fer pinya entorn dels centres i directors afectats per les recents interlocutòries i a no entrar en cap tipus d'enfrontament a causa de la llengua. La millor manera de defensar-la, la més eficaç, és parlar-la i parlar-la bé, a banda de continuar complint les lleis del nostre Parlament i les directrius de la Conselleria. Comencem a ser exigents amb nosaltres mateixos. No canviem mai de llengua.

Fem també una crida a les famílies, als mestres, als equips directius per encoratjar-los a no acatar cap llei que ens sigui imposada per governs, parlaments o tribunals que no són els nostres. A seguir essent un poble respectuós, civilitzat i democràtic. Ensenyem als nostres infants a estimar i a usar la llengua del seu país, però també a respectar, conèixer i parlar-ne tantes com els sigui possible. Ensenyem-los, amb l’exemple, que la diversitat és un tresor que cal preservar.

Finalment, manifestem que l'única manera d'acabar amb aquesta persecució implacable i de poder posar remei a la majoria dels problemes que en aquest moment tenim com a país, és votant SÍ i SÍ en el referèndum que es farà el proper 9 de novembre. Només amb la independència podrem garantir un futur digne als nostres infants, només amb un Estat que ens representi, ens defensi i empari podrem garantir la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura.


PER UNA ESCOLA CATALANA, LLIURE I DEMOCRÀTICA NO ACATEM LA SENTÈNCIA



SECTORIAL DE DOCENTS

Barcelona, 8 de febrer de 2014